Un tal J. D. Zelenka...

Avui he tingut la sort de retrobar-me amb una peça que en el seu temps em va emocionar. No tindria més de 14 anys si no vaig equivocada quan vaig trobar un CD que guardava el meu pare de música clàssica. M'agradava escoltar-ne de tant en tant, pel que vaig posar-lo al reproductor. Durant les 7 primeres pistes el disc m'agradava, però en arribar a la pista número 8 alguna cosa va canviar. He d'avisar que els meus coneixements de crítica músical són nuls, pel que m'hauran de perdonar els entesos si deixo anar alguna barbaritat (i avisar-me si s'escau). Com definir el que vaig sentir? Un cor de dones i homes cantant al ritme d'instruments que, diria, eren violins o similars. Amb un ritme lent, força potent. A mida que avança diferents grups d'instruments s'hi van afegint.
Res. El millor serà que ho escolteu.
Es tracta de una part de Miserere c-moll (segons m'informa el llibret del disc), Miserere I: Adagio (Coro) Val a dir que tota la peça, no només aquesta part, són dignes de ser escoltades però el poder d'atracció del que gaudeix la primera ha tingut un efecte especial en mi.

Buscant per internet he trobat biografies molt curtes. Jan Dismas Zelenka, Compositor Barroc Chec. Diuen que es comparable a J.S. Bach, del que, lamentablement, poca cosa sé. N'he buscat algúna biografia publicada, per allò de contextualitzar, però res. Llàstima. Seguiré buscant.