Les hores

"Querido Leonard, mirar la vida a la cara. Siempre. Hay que mirarla a la cara y conocerla por lo que es. Así podrás conocerla, quererla, por lo que es y luego guardarla dentro. Leonard, guardaré los años que compartimos, guardaré esos años. Siempre. Y el amor. Siempre. Y las horas..."

Nicole Kidman com a Virginia Woolf a Las horas. (Stephen Daldry, 2002)



Avui torno a citar, no sé si per falta de temps o perquè les paraules d'aquesta dona no m'estan deixant gens indiferent. És per això que ahir vaig mirar Las horas (gràcies pel regal), per intentar endinsar-me més en la vida i obra de Woolf, a qui ja tinc ganes de llegir entre línies.

Quan acabi exàmens començaré a llegir Las olas (altra vegada, gràcies pel regal), tot i que el film m'ha fet pensar més en La Sra. Dalloway. Hi ha temps per tot. O això espero... dec a unes quatre persones un Mètode Grönholm, un TNC (Tornar a casa de H. Pinter, de cara al març), un MNAC als pares, i algun que altre cafè. Vista l'agenda, no tinc cap dubte que treuré el temps d'on sigui.

Aviso que estic preparant una peça de disseny gràfic amb aquesta o potser una altra cita del film per tal d'experimentar amb l'art tipogràfic, una manera molt prometedora de jugar amb les paraules.

P.D: Sé que trobeu a faltar una crítica de la pel·lícula però prefereixo fer-la un cop sàpiga més sobre Woolf. Tot i que em permeto el dret de dir que l'Oscar atorgat a Kidman com a millor actriu està justificadíssim. Els seus ulls reflexen com cap altres la mirada perduda de l'escriptora, mirall d'aquella bogeria que li obria les portes a un món desconegut per la majoria. El procés no devia ser gens agradable però el resultat... oh, El Resultat.