Strindberg? Not playing today.

Ja és mala sort. Alienada tot el sant dia, amb el cap donant voltes per guerres mundials i revolucions vàries però aguantant amb el pensament constant de que a les 9:30 m'esperaven Lluís Homar, Núria Espert i José Luis Gómez al Teatre Nacional de Catalunya, amb la penúltima funció de la tant comentada Play Strindberg. Un cop dins, envoltada d'aquell nosequè que té el teatre, m'arriben des d'uns petits cartells records d'obres que vaig veure fa dos o tres anys, Casa de nines d'Ibsen, El castigo sin venganza de Lope... i d'altres que lamento no haver vist, L'orestea, Escenes d'una execució...

És un sistema de megafonia deplorable el que em desperta. Sembla dir que la representació s'anul·la per malaltia d'Espert. Perfecte. Anul·lada. I ja va la tercera. Primer a la comèdia Mentiders, on un dels protagonistes va tenir un atac de lumbago. I un temps més tard, El malentès de Camus se suspèn per problemes amb les llums del Lliure. Fantàstic. Semblava que algú se'n fotés de mi. I els títols de les obres hi ajudaven. Precisament, a la primera, vam tardar 20 minuts en abandonar la sala pensant que era una broma fàcil per introduir una obra amb un títol que donava força joc. Pel què fa a la segona, el joc d'acudits fàcils va venir quan ja tornavem cap a casa i jo em llegia, resignada, el llibret de Camus.

Com ja deia, hauré d'esperar a que passi aquesta temporadeta per a tornar-hi. Confio en que, de cara al Març, a propòsit de Pinter, no em facin Tornar a casa.