7.26.2007

Aprenent dels grans


Fotografia feta per Carme Riera, "Escritori anglès" (Bristol)


Breu i ràpida actualització la d'avui. El meu company Maiol Sanaüja, un blogger molt més constant que jo, m'ha fet llençar-me a donar senyals de vida. Després del curs, la inspiració ha quedat força malmesa, entre viatges i altres. Tot i això, he dedicat moltes estones a llegir els llibres que formen la meva petita biblioteca de fotografia. És per això que actualitzo, per recomanar-vos un musthave per tots els interessats en l'art d'aturar instants. Estic parlant de Fotografiar del natural, un recull d'articles del gran Henri Cartier-Bresson. Editat per Gustavo Gili (fotoGGrafía), ens acosta reflexions de l'artista sobre la importància de captar el moment just, aquell que descriu millor l'acció que volem aturar. Pintor i fotògraf, va establir relacions entre ambdós expressions artístiques i va descriure, càmera i ploma en mà, el perfil d'amics seus, grans artistes de l'època.

Llegint a Bresson, algunes frases ressalten de manera especial, demanant ser rellegides, interpretades i memoritzades. Us en regalo un parell; la resta, al llibre.

"En ocasiones, también, a pesar de transformaciones profundas, hallamos rasgos en estos que creíamos desaparecidos y se siente uno como si hubiera reconocido a una joven en el retrato de su abuela, fallecida hace ya mucho tiempo."

"Si al hacer un retrato se espera captar el silencio interior de una víctima consentidora, uno debe saber que resulta muy difícil introducirle un aparato fotográfico entre la camisa y la piel. En el retrato a lápiz, concierne al dibujante tener un silencio interior."



Fotografia feta per Henri Cartier-Bresson

Etiquetas:

5 comentarios:

A las 5:06 p. m. , Blogger Enhea ha dicho...

Cap problema. Pots posar-me on vulguis... ;)

 
A las 1:40 a. m. , Anonymous Anónimo ha dicho...

Veure i mirar, com sentir i escoltar. Llegir per entendre, com pensar per entendre.
Darrere d'un gran fotògraf només pot haver-hi un bon humanista. Endavant amb les lectures. Només així forjaràs un camí segur que, ja saps, acaba de començar. I és bo que hi hagi esquerdes al mig del viarany, només així es podrà veure el detall del fanal de cap per avall reflexat al bassal. Al costat, sempre hi haurà el "bohemien" ajudant-te a fer camí i a llegir enmig dels silencis.
Enhorabona pel camí,
.../...

 
A las 3:13 a. m. , Anonymous Anónimo ha dicho...

M'agrada molt el teu bloc. Seria una pena que no el cuidessis.

 
A las 11:17 a. m. , Blogger Maiol Sanaüja i Soler-Rossell ha dicho...

Estic molt d'acord amb l'anònim. També amb el company Fera Ferotge ;)!

Em pregunto, quan saps que és el moment ideal per prémer l'objectiu i immortalitzar el moment? Ja ho contemplava això Henri Cartier-Bresson?

PS: Segueix donan senyals de vida i no tant intermitents :P!

Un petó*

 
A las 4:42 a. m. , Anonymous Anónimo ha dicho...

Una agradable sorpresa coneixer el teu treball i els teus escrits. Tens la combinació del bon fotoperiodista: transmetre vivencies i situacions amb imatges i textes, a més, has començat treballant en b/n, i no és fàcil. Felicitats i continua...
Manelic

 

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio