1. V(b)ellesa muda
Fotografia feta per Carme Riera
Mitja hora esperant pacient a la Plaça del Pi. Mirant-me aquest home que parlava sol, recolzat al seu bastó amb una fragilitat que em feia patir. Disparo una vegada. Me'l miro de nou. Espero. M'acosto i hi torno. L'observo, ja sense vergonya. Torno a enfocar. No s'adona de la meva presència i em pregunto si no he envaït massa la intimitat d'un home que no sembla conscient del que passa al seu voltant.
Sec a les escales de l'entrada de l'església. Al cap d'uns minuts, s'aferra al bastó i marxa lentament. M'aixeco i el segueixo amb pas tranquil. Sobtadament, em descobreixo observant encisada un home que mira, molt quiet, el Gran Teatre del Liceu. Em despedeixo d'ell des de lluny i marxo, preguntant-me quina música entonaven els seus llavis muts.
Sec a les escales de l'entrada de l'església. Al cap d'uns minuts, s'aferra al bastó i marxa lentament. M'aixeco i el segueixo amb pas tranquil. Sobtadament, em descobreixo observant encisada un home que mira, molt quiet, el Gran Teatre del Liceu. Em despedeixo d'ell des de lluny i marxo, preguntant-me quina música entonaven els seus llavis muts.
Etiquetas: Històries aturades