In memoriam
Fotografia: Reuters
El fotògraf japonès Kenji Nagai, de l'agència France Presse, va morir el passat divendres a Rangún, víctima d'una o més bales mentre fotografiava l'acció repressiva de l'exèrcit contra els pacífics manifestants birmans.
Avui, dono la veu a bloggers birmans.
"T'ho prego, ONU, actua d'una vegada"
Kuku, Birmania
ONU, què fas? Per favor, actua d'una vegada. T'ho prego. Salva a la nostra gent. Salva les nostres vides. No perdis més el temps.
"Rangún sembla un camp de batalla"
Ko Htike
Em dirigeixo a tot el món: la situació aquí a Rangún està molt malament. Per favor, algú pot fer alguna cosa pel nostre país? El centre de la ciutat sembla un camp de batalla. He sentit trets a través del telèfon. La policia ha utilitzat gas lacrimogen a una escola. Hi ha hagut molts trets però la gent no es rendeix i cada vegada n'hi ha més al carrer.
Recordant tots els periodistes morts i assassinats mentre feien la seva feina, aquest blog fa una crida a la llibertat d'expressió.
Avui, dono la veu a bloggers birmans.
"T'ho prego, ONU, actua d'una vegada"
Kuku, Birmania
ONU, què fas? Per favor, actua d'una vegada. T'ho prego. Salva a la nostra gent. Salva les nostres vides. No perdis més el temps.
"Rangún sembla un camp de batalla"
Ko Htike
Em dirigeixo a tot el món: la situació aquí a Rangún està molt malament. Per favor, algú pot fer alguna cosa pel nostre país? El centre de la ciutat sembla un camp de batalla. He sentit trets a través del telèfon. La policia ha utilitzat gas lacrimogen a una escola. Hi ha hagut molts trets però la gent no es rendeix i cada vegada n'hi ha més al carrer.
Recordant tots els periodistes morts i assassinats mentre feien la seva feina, aquest blog fa una crida a la llibertat d'expressió.
Font: La Vanguardia
Etiquetas: El món
entrada de Carme R. @ 8:19 a. m.
1 comentarios
1 comentarios:
M'adhereixo completament. Per decència i per respecte. Per la decència a què obliga la condició humana. I per respecte a una feina que ajuda els altres perquè il.lustra i informa. Per cert, una vegada més, l'instant aturat que suposa tota fotografia toca molt més de la vora que no pas unes imatges en moviment, com les que vèiem per TV. El moviment passa i la fotogafia queda. Irremissiblement i per sempre. Ara, a "aquell aturador d'instants" se li ha aturat per sempre el temps. A ell i als seus éssers més propers.
I ara, una proposta: què tal una reflexió sobre la crema de fotografies? A propòsit, per exemple, del tema dels Borbons...
.../...
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio