Contradiccions

Fotografia feta per Carme Riera, "L'Atenes del nord, l'acròpolis inacabada d'Escòcia"

Avui parlo amb la fotografia. Parlo de l'home, aquell que eternament enganyat per la seva ceguesa i pels seus aires de grandesa no és conscient del minúscul que és davant el que l'envolta. La naturalesa és vetusta i sàvia, com els segles i segles d'història que haurien de pesar sobre tots nosaltres.

Penso en George Steiner i li dono la raó: a Europa, fins i tot una criatura es doblega sota el pes del passat, com si portés una motxilla massa carregada. I quin sentit pot tenir tot plegat, es pregunta el filòsof, què pot afegir qualsevol de nosaltres a la immensitat del passat europeu? Quelcom més que tornar la bellesa en runes?, em pregunto jo.

La nostra civilització és plena a vessar de contradiccions, paraules contràries als fets, quan el que manifesta la saviesa que ens aporta la cultura són les accions, no els mots.

"Tenint en compte tants fets (Les dues guerres mundials, la guerra dels Balcans...), és gairebé una obligació moral creure en l'extinció de la idea europea i els seus fonaments. En nom de què hauríem de sobreviure a la nostra atrocitat suïcida?"

I el gran pensador sembla respondre's enmig de tantes idees:

"És el llegat cultural, són les grans obres dels poetes i pensadors, artistes i profetes, el que una persona ha d'utilitzar per al cultiu de l'ànima i la ment humana, per tal que pugui arribar a ser alguna cosa més del que també és: un animal."

Cites extretes de La idea d'Europa de George Steiner.