Entrevista a Miqui Puig

Fotografia feta per Carme Riera

MIQUI PUIG TORNA AMB UNES DIOPTRIES DE MÉS

“Sóc un apassionat de la literatura, escric històries curtes i en trec frases per explicar-les amb la cançó.”

D’on ve el nom del teu nou disc?

D’Amor miope, una cançó força especial. Bob Dylan deia que ell gravava cançons que estaven mortes, però que després de molt temps sense tocar-les les agafava de nou i cobraven nova vida. Això m’ha passat amb aquesta. Miope també es refereix a la miopia de la indústria musical actual. A més, és un nom força cridaner, que sempre ajuda.

Com a DJ, has punxat a Ciutat Vella. Com veus el panorama musical del barri?

Ciutat Vella és un bullidor, sempre hi passen coses. Quan no són problemes amb bars sense llicència són moltes altres coses. A més, hi ha clubs de jazz mítics, com el Mug.

Cantes, escrius, actues i punxes. Amb quina de les teves facetes et quedes?

Em considero entregat a tot allò que tingui a veure amb la música. Amb el que més gaudeixo és escriure, sempre m’invento excuses per crear noves històries. Però també és l’activitat que més por em fa. Si em posés a escriure llibres em caurien pals per tot arreu, perquè estic fent altres coses dins aquell terme que tant odio: “mediàtic”.

Suposo que et refereixes a Factor X. Hi ha hagut un abans i un després?

Jo ho considero un complement. M’ha anat molt bé perquè la gent conegui la meva carrera, es pregunti qui és aquest que parla de música no comercial en un programa declaradament comercial. Ha estat una bona experiència que repetiré.

Dius que algunes de les cançons de Miope no les cantaràs més. Per què?

Miope ha estat un procés molt llarg, tan feixuc que després de quatre anys tocant el mateix amb arranjaments molt similars hi ha cançons que han de resposar per ser represes més endavant.

Mentre es refreden, prepares un nou disc?

Si tot va bé, el 6 de gener entrem a estudi a gravar el novè disc de la meva carrera, que es diu ràpid!

Vint anys de carrera, nou cedés… d’on treus tanta inspiració?

Sempre hi ha idees que em volten pel cap. Tinc dues maneres de composar, hi ha cançons que surten d’una tirada i d’altres que estiro d’una melodía espectacular. Sóc un apassionat de la literatura, escric històries curtes i en trec frases per explicar-les amb la cançó.

Destaques Paul Auster entre els teus escriptors preferits…

Sí! Abans he anat a buscar el seu nou llibre i encara no hi és! El necessito! També sóc admirador de Pla, de Capote…

Et saps envoltar dels més grans! També cites Kieslowski…

Em vaig empastar la trilogía sencera en una nit i tela com se’m va quedar el cos. Precisament, a una cançó dels Sencillos vam samplejar la Binoche a Bleu, quan això estava més permès…

Per part meva, tens permís per tornar-hi quan vulguis.